Inici / Blog / Si haguessis viscut fa 100 anys, de què treballaries?
Últimes entradesLlistat d'entrades

13 Febrer /

Nova temporada / 1 Comentari

Si haguessis viscut fa 100 anys, de què treballaries?

Descobreix alguns oficis antics ben curiosos que a dia d’avui ja no existeixen!

Que la nostra vida d’avui en dia és molt diferent de la de fa uns anys és una realitat. Si els més petits pregunteu als vostres avis com eren les botigues quan ells eren petits, què aprenien a l’escola o bé com s’ho feien per visitar els parents i amics que vivien lluny, veureu com de diferents eren les coses! A mesura que han anat avançant i canviant les societats, els pobles i les ciutats, també ho han fet els diferents elements que formen part de la vida quotidiana de les seves persones. Han canviat els hàbits, els mitjans de transport, els mitjans de comunicació i també les feines i oficis.

Anys enrere quan la gent necessitava comprar un jersei o uns pantalons, havien d’anar forçosament a la botiga. Ara, podem comprar unes sabates a l’altra punta de món des del sofà del menjador i tenir-les a casa abans no ens hagi crescut el peu! Les àvies segurament recorden que anaven a una petita botiga a comprar les fruites i verdures. Un trosset més enllà, hi havia la botiga on venien productes de neteja i, just al costat, l’apotecari que tenia remeis per a qualsevol mal. Avui en dia, en tenim prou amb atansar-nos fins al supermercat més proper i omplir el carro amb tot allò que necessitem. Fa uns anys era impensable que la gent pugués treballar des de qualsevol punt només tenint connexió a internet. Tampoc existien els bloggers, els dissenyadors gràfics, els programadors informàtics o els tècnics de so i imatge. Abans els artesans s’aplegaven en gremis i actualment també existeixen els col•legis professionals.

ONVAIG.CAT hem buscat i rebuscat el món dels oficis antics i n’hem trobat de ben curiosos. Ara, tenim ganes de compartir-los amb vosaltres. Preparats?

Sabeu a què es dedicava un NUNCI? Eren unes persones encarregades de fer els pregons per les viles i pobles. S’encarregaven d’avisar quan hi havia alguna novetat d’interès pels veïns, quan arribava festa grossa o bé quan hi havia algú que s’havia mort.

Els ESMOLETS eren uns artesans que s’encarregaven d’esmolar gavinets o tisores. Precisament d’aquí en ve el nom: els esmolets eren aquells que es dedicaven a esmolar.

Antigament també hi havia moltes feines que s’anomenaven amb una paraula que provenia del producte amb què treballaven. Uns quants oficis que segur que encertareu!

Les PUNTAIRES eren les senyores que es dedicaven a fer punta de coixí. Sabeu que els batsonets de fusta amb què treballen s’anomenen boixets?

Les BUGADERES rentaven roba. Penseu que llavors no n’hi havia pas de rentadores i havien de fer-ho tot a mà!

Els CARBONERS s’encarregaven de fer i vendre el carbó. Llavors es feia servir molt a les cases. Fins i tot algunes planxes anaven amb brases de carbó.

Els SABATERS feien sabates i les reparaven. A dia d’avui hem perdut força el costum d’arreglar el calçat. Quan se’ns forada o se’ns espatlla, un de nou!

Els SEGADORS s’encarregaven de segar quan arribava el bon temps.

Els venedors de llet s’anomenaven LLETERS. En molts pobles, el lleter repartia la llet a les cases de bon matí i aixì, quan la gent es llevava trobava la llet a la porta de casa.

Si el FLEQUER feia pa, el CALDERER feia calderes, el CERER treballava la cera, el TERRISSAIRE treballava la ceràmica i el LLENYATAIRE feia llenya, què feia l’ESCLOPER? Ho heu encertat? Feia esclops!

Antigament sabeu com s’anomenaven els farmacèutics? Se’n deia APOTECARIS i tenien unes botigues plenes de saquets d’herbes, pomades i xarops que ells mateixos elaboraven. Tant si tenies mal de queixal, mal d’orella o mal de panxa, tenien remeis per a tot! Ah, i d’allò més naturals.

Si haguessiu viscut unes dècades enrere a quin d’aquests oficis un agradaria haver-vos dedicat? L’equip d’ONVAIG també ens hem fet aquesta pregunta i sabeu a quina conclusió hem arribat? Que l’ofici antic ideal per nosaltres havia de reunir tres condicions. En primer lloc havia de ser un ofici que ens permetés viatjar Catalunya amunt i avall per conèixer molts pobles i ciutats. En segon lloc, havia de ser una feina en què es pugués conèixer moltes persones, les seves històries personals i les històries del lloc on vivien. I, finalment, tenint en compte que fa algunes dècades no hi havia cotxes, ni camions ni furgonetes, necessitaríem un animal que es carregués amunt i avall. Si barregem els tres ingredients sabeu què en surt? Un TRAGINER! Aquelles persones que traginaven mercaderies de tota mena amunt i avall amb l’ajuda d’una bèstia de càrrega. Els traginers sovint feien parada als pobles per descansar dels seus viatges cosa que els permetia conèixer moltes persones. No ho trobeu fantàstic?

Ara que hem descobert quin hauria estat el nostre ofici ideal, la curiositat ens pica de valent i sabeu què farem? Anirem a Balsareny, que celebren la Festa dels Traginers perquè no se’ns escapi cap detall. Volem saber com anaven vestits els traginers, com carregaven les coses als cavalls, quines coses traginaven i què esmorzaven de bon matí per tenir molta energia!



1 Comentari

Papito

es molt guai!!!!!

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.