Inici / Blog / “És una autèntica sort haver tingut la llet de néixer allà on fa dos segles que pugem els uns a sobre dels altres
Últimes entradesLlistat d'entrades

“És una autèntica sort haver tingut la llet de néixer allà on fa dos segles que pugem els uns a sobre dels altres

Cugat Comas, cap de colla dels Capgrossos de Mataró, ens fa de guia per Mataró

Qui no ha sentit a parlar de les Santes de Mataró? Durant els dies de la celebració, a la capital del Maresme s’hi fa festa grossa i els mataronins i mataronines s’aboquen completament als carrers per participar als actes programats. Des d’ONVAIG.CAT tenim moltes ganes de poder viure les Santes des de dins, gaudint de totes aquelles petites coses que les fan tan especials. Per això ens hem buscat un guia excepcional. El nostre guia compleix els tres requisits imprescindibles per ser un súper guia: coneix a la perfecció el lloc on volem anar, s’estima molt aquest lloc i és de tracte amable i ens fa sentir com a casa.

El nostre guia és en Cugat Comas i Soler, un mataroní enamorat de la seva ciutat i dels castells. En Cugat és periodista, politòleg i també és el cap de colla dels Capgrossos de Mataró. Li hem fet un bon grapat de preguntes per conèixer la seva fasceta com a casteller dels capgrossos i també per conèixer com viu les Santes un bon mataroní!


D’aficionat als castells a Cap de Colla dels Capgrossos


Quants anys tenies quan vas endinsar-te en el món casteller?
Sempre m'agrada recordar que abans que casteller vaig ser aficionat als castells. Des de ben petit vaig anar amb els meus pares a la majoria d'actuacions de referència i de ben petit ja era un apassionat, amb punts de rata de biblioteca castellera i tot. Quan vaig començar l'ESO es va donar la casualitat que el meu company de pupitre era casteller dels Capgrossos sense entendre-hi un borrall i jo era un aficionat que no feia castells. A final de curs vaig entrar a la colla, l'any 1999.

Què és el que et va cridar l’atenció d’aquest món i va fer que t’hi endindesis?
Des de ben petit em captivava no només l'essència en sí dels castells (amb la seva espectacularitat i mèrit) sinó sobretot la passió amb què es viuen. Cal inserir-los en els rituals col•lectius propis de les festes i sempre em sento atret per totes aquelles expressions de sentiments col•lectius, siguin folklòriques o no. A més, hi ha el fet que sigui quelcom nostre, en el sentit d'haver tingut la llet de néixer allà on fa dos segles que ens dediquem a pujar-nos els uns a sobre els altres. És una autèntica sort!

Quins rols has tingut dins de la colla castellera?
Durant molts anys era un casteller de pinya. De fet, els primers anys tenia edat per ser canalla però ni per estatura ni per pes ho podia ser. Al cap del temps, em vaig involucrar primer a les juntes directives com a vocal de comunicació o vicepresident de l'entitat i el 2012 en Mia Castellví em va fer cap de pinya, per sorpresa de tothom i fins i tot meva. Fins llavors mai m'havia vist en una tècnica. Vaig ser cap de pinyes durant quatre anys i l'any passat, també amb en Mia, vaig ser sots-cap de colla i cap de troncs a partir de mitja temporada. Vaig dur la L penjada a l'esquena en espera d'aquest any.

Fa uns mesos vas ser escollit cap de colla dels Capgrossos. Què ha significat per a tu això?
Ho he viscut com un pas conseqüent però més des d'un punt de vista col•lectiu que no pas personal. És a dir, creia que em pertocava, per trajectòria, de fer aquesta passa. Per a mi va ser més un pas de lògica col•lectiva que no pas de raonament personal. Als Capgrossos els últims dos canvis de cap de colla ens havien costat i, amb menys anys, vaig ser crític amb aquesta manca de relleu o amb les dificultats a l'hora de trobar persones senyalades. Per això, ja l'any passat, el 2016, vaig acceptar ser sots-cap de colla amb la perspectiva de fer la passa endavant aquest. Un cop l'assemblea t'escull, notes responsabilitat però també suport. Som una colla petita en la qual per sort la gran majoria de vegades remem tots en la mateixa direcció.

Com ha de ser un bon cap de colla des del teu punt de vista? Quins atributs ha de tenir?
Jo crec que hem de desmitificar la figura del cap de colla. Als Capgrossos només n'hem tingut cinc en vint anys i això fa que cada canvi quedi revestit de gran transcendència. Quan em vaig presentar els vaig dir a la colla, mig en broma però també mig en sèrio que era la constatació que ho podria ser qualsevol. El principal atribut ha de ser el lideratge i la responsabilitat, així com una visió conjunta de la colla i del seu engranatge tècnic. Jo em vaig envoltar d'un equip proper que tinc a prop per poder assumir aquests atributs, davant la incapacitat d'atresorar-los en singular.

Els Capgrossos tenen apuntada a l’agenda l’actuació per les Santes

Quins objectius us heu marcat els capgrossos per aquesta temporada?
Els Capgrossos vam fer el 2016 la nostra millor temporada i és l'antecedent del qual partíem. Un any de rècord en castells de 8 i en castells de 9 i també l'any en què vam trencar el que semblava un sostre de vidre que teníem situat en la torre de 9 amb folre i manilles. Carregar el 5 de 9 (intentant-lo tres vegades) o el 9 de 8 crec que té dos mèrits en sentit interpretatiu: el primer és que som capaços d'anar més enllà d'on crèiem que teníem els nostres límits i el segon és que hem de treballar molt més per tal que quan anem més enllà dels castells de 9 no tinguem tant poca eficàcia i puguem descarregar més.

Una de les properes actuacions que fareu serà per Les Santes. Què representa aquesta festa pels mataronins?
Les Santes ho són tot pels mataronins. Les tenim situades en un punt del calendari que fa que siguin la màxima fita, l'any es divideix entre abans i després de Santes. Sovint es diu dels mataronins que som gent d'aixecar poc el cap, amb poques coses per les quals treure pit. Les Santes són el màxim que tenim: un autèntic tresor que tots els que l'estimem –siguem d'aquí o vinguem de fora– hi tinguem un sentiment de pertinença enorme.

Quins actes de Les Santes destacaries com a imprescindibles?
Em costa respondre, perquè m'encanten totes. Òbviament, a nivell d'exportar la festa o de fer-hi venir gent de fora, el més singular i diferencial és la Nit Boja, amb tot el ritual únic del 25 de juliol que per a mi és una de les millors nits de festa major que hi ha a Catalunya. Més enllà d'això, tenim tot el 27 de juliol, el dia de Les Santes. Tenim les millors Matinades de Catalunya, de llarg. I ho diuen els propis grallers! L'Anada a Ofici, la Missa de les Santes, que és com una òpera, i les cercaviles de tot el seguici al migdia i a la tarda valen molt la pena. A la nit hi ha castell de focs a baix a mar i després concerts. També trobo especials les diferents nits en què tothom coincideix: sigui a Havaneres o als balls al Parc. Crec que una de les peculiaritats a la qual no es dóna prou importància és al fet que mentre moltes festes majors fan diferents actes nocturns segmentant els concerts per gustos o edats, nosaltres ho fem tots plegats i veus al Parc a l'avi, al pare i al nét.


En Cugat no es perdrà la final de les Matinades

Quin és el teu acte preferit de la Festa?
El final de les Matinades. Comencen en set punts llunyans del centre i els itineraris acaben confluint a la Plaça de Santa Anna. Sóc campaner i l'emoció de ser al campanar esperant per fer el toc de Barram antiga i el Toc d'Ofici amb desenes de coets enlairant-se i espetegant a prop teu és adrenalina pura. Crec que és un moment preciós i se'm posa la pell de gallina. També la tornada de la Residència, que ni entra a programa, és una cosa de consum molt intern si es vol però que propicia un ambient fabulós i un punt delirant.

Quins consells o recomanacions donaries a algú que ve de fora perquè visqui Les Santes al màxim?
Li diria que es deixi acompanyar o aconsellar per algú de Mataró i que miri d'entendre el perquè del que fem, encara que sembli que no pugui tenir cap sentit. Que es deixi encomanar de la nostra bogeria. S'estimaran Les Santes ipso facto.

Com és per a tu un dia ideal per Mataró?
Mataró m'agrada de festa, amb la gent al carrer, precisament pel que deia del caràcter a vegades col•lectivament introvertit que tenim. És com si en ocasions especials, com sobretot per Santes, ens traiem els complexes. Un dia ideal per Mataró acaba quan es fa de dia, coi, que a les nits s'està millor que de dia sobretot quan fa calor. Si podem, passem per la platja, que la tenim preciosa.

Nosaltres ja hem engegat el compte enrere per les Santes! Quines ganes de gaudir-ne com un mataroní de soca-rel i, ja que hi som, d’aprofitar per conèixer el Maresme de cap a peus! T’hi animes?

0 Comentaris

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.