Inici / Blog / “L’únic que pot passar és que surti malament i si és el cas ja farem una altra cosa”
Últimes entradesLlistat d'entrades

01 Novembre /

General / 0 Comentaris

“L’únic que pot passar és que surti malament i si és el cas ja farem una altra cosa”

Descobrir la manera en què en Guillem Albà entén el món, cura l’ànima

Vam descobrir en Guillem Albà un dia calorós de juny al festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses fa tres anys. El que més ens va cridar l’atenció és que va aconseguir mantenir un grup nombrós de persones atent i divertint-se sense parar, assegut al mig d’un camp a les quatre de la tarda mentre queia un sol de justícia. Què té aquest clown que enganxi tant? Des de llavors l’hem anat seguint quan hem tingut la sort que actuava a prop de casa i com més el vèiem, més en gaudíem i més ganes de descobrir la persona que hi ha darrere el clown teníem.

“No sé on m’imagino d’aquí a deu anys. Viu estaria bé. Deu anys són molts i mai se sap, no és per fer drama però som molt efímers. De fet, vull això: fer els espectacles que em vinguin de gust i explicar les històries que vull de la manera que em vagin sortint. No tinc una meta. De vegades algú em diu que acabaré actuant al Teatre Nacional o que sortiré a TV3, però per a mi aquest no és l’objectiu final, sinó un altre camí possible. No estic fent bo los en pobles perquè és un nivell més baix. És el que jo vull. Vull anar al màxim de pobles i ciutats perquè el màxim de gent pugui veure teatre. I vull viatjar”. Parlant amb ell, descobrim un Guillem completament diferent al personatge que havíem vist damunt l’escenari. És un còctel dolç de tendresa, sensibilitat i humor que ens convida a gaudir-ne amb compte, ja que alhora és fràgil.

En Guillem, des de petit ha estat vinculat al món de l’espectacle. A casa eren i encara són titellaires. Ha viscut aquesta professió artesana des de dins i com una cosa natural. “Em portaven a totes les actuacions amb la furgoneta i quan ja era més gran els ajudava a muntar-ho tot”, ens explica. Aquest munt d’anys acompanyant la companyia de titelles de casa li van servir per aprendre moltes coses malgrat no ser-ne conscient en aquell moment. Amb el pas dels anys, ho ha anat veient. “Vaig aprendre a ser obert, a conèixer gent, nous llocs, a viatjar a llocs on feia amics i potser no els tornava a veure fins al cap d’un any quan tornava al mateix festival”. El clown que ens va captivar una tarda calorosa al Ripollès, ens explica com vivia el dia a dia quan era un nen i rondava món amb la companyia de titelles. Per com ho explica, ho va gaudir molt i era molt feliç. De sobte, ens deixa anar una frase d’aquelles que et conviden a reflexionar i no pots deixar de pensar-hi. “Vaig aprendre a avorrir-me, que és una cosa molt necessària avui en dia i no em feia por avorrir-me, no passa res”. Molt sovint, la rutina frenètica no ens deixa cap espai per avorrir-nos i quan no tenim res a fer ens envaeix el pànic. A en Guillem no li passa i, provablement per això se’l veu sempre tranquil, serè, calmat, feliç.

La companyia de titelles dels seus pares ja fa 45 anys que roda. Ells mateixos creen, actuen i “amb això són feliços, no necessiten fer moltes produccions”. En Guillem se sent molt orgullós del que han fet els seus pares en el món dels titelles i hi té un gran respecte. “Ells ho han fet molt bé durant molts anys i per respecte jo no m’hi vull posar”, ens confessa quan li preguntem si li agradaria continuar amb la companyia de casa. Els assajos dels primers espectacles del Guillem van ser al local dels pares. Encara ara “fan sempre alguna cosa per l’espectacle i m’agrada que hi hagi diferents generacions perquè aprens coses mútues”. Els dos primers espectacles que va fer en Guillem eren clowns de riure, el tercer era més poètic. “Molta gent em deia què fas si ja tens la fórmula per fer riure?. Però jo volia provar coses i la gent ha entès perfectament que tant puc fer riure com fer emocionar”. És una persona curiosa i aquesta curiositat l’empeny a provar coses noves en el món de l’espectacle. “Que cal aprendre un altre llenguatge, doncs som-hi! L’únic que pot passar és que surti malament i si és el cas ja farem una altra cosa”.

Li etzibem una pregunta difícil. “Quan crees ho fas pensant amb el que pot agradar al públic o que et pugui agradar a tu i que transmeti allò que tens a dins?”. “És una pregunta complicada, perquè hi ha una resposta que sembla que queda lletja de dir i una de més guai. Jo en el fons és la barreja de les dues coses, si hagués de triar una ho faig més pensant amb el públic. Jo faig unes sabates que a mi m’agraden i proposo un color i una forma però vull que a la gent li vagin bé, que no li facin mal, no faré una sabata que a ells els hi faci mal. No entenc el contrari, entenc que amb l’art pots fer el que et doni la gana i pots fer que alguna cosa que no t’agradi a tu connecti moltíssim amb el públic però jo tinc aquesta visió que és dels meus pares, del que és artesanal, proposo pensant en què t’arribi. Si he de pensar amb algú, penso més amb la gent que no va al teatre que no amb la que ja hi va, que és la minoria de la població. Com que penso que ha d’anar-hi la majoria de gent al teatre, vull que perdin la por, que vegin que els hi pot aportar moltes coses, sobretot els joves que és l’edat en que estan completament oblidats de molts llocs. Vull fer un teatre que tinguin ganes de tornar-hi, no cal que sigui a veure la meva obra, però que tornin un altre dia”.

El públic que més li agrada és el que passa l’emoció per davant de la raó. “Els que deixen de pensar, els que deixen els prejudicis. Ai, aquest què ens farà? Farà el pena? Si ric, què diran els del costat? Totes aquestes coses rares que fan els adults. Per això, ni que soni a tòpic el públic més agraït són els nens i nenes perquè passen per davant l’emoció molt més ràpid, són més purs”. Li agraden els nens perquè són sincers. Quan un espectacle els agrada es nota i quan no els agrada gens també. Li agrada plantejar els espectacles perquè puguin anar-hi avi, pare i fill i gaudir-ne tots tres. “A Marabunta, quan fem funcions només amb nens, que hem anat a escoles o llocs així són brutals perquè tots estan al 100% o al 200%. No estan acostumats a veure això al teatre o van molt poc al teatre i de cop veuen un tio que està fent el que li dona la gana i se sent lliure i penso que això és molt necessari a la cultura, que no agafin por al teatre. Es poden ensenyar moltes coses al teatre. Vull que els nens pensin que el teatre és molt guai i vulguin tornar-hi un altre dia”.

Marabunta, Pluja, Trau. Són els noms d’alguns espectacles teatrals d’en Guillem. “Jo volia fer teatre, però no sabia què. I a través del clown vaig entendre que per mi el clown era fer adonar a la gent que el riure era molt necessari. Fer veure al públic que viure és molt fàcil, que se sentin lliures, sense por i que celebrin que estem vius i acceptar que som aquí, que som vulnerables i que no passa res. Al posar-ho en pràctica jo mateix, fa que al dia a dia ho accepti més, fent això jo sóc més feliç, em sento més lliure i no tinc tantes pors”. Els pallassos també són sensibles, també estan tristos i també ploren. Són tan humans com la resta d’espectadors que seuen a les butaques. “De vegades, quan estic malalt o trist, que també ens passa als pallassos, dius: ara he de sortir aquí a fer riure mil persones? No tinc cap ganes de riure, ara ploraria. Però al sortir et transformes i t’ajuda a curar-te. Quan et passa això surts de l’escenari i penso: quina tonteria, així és millor, no calia tant drama”. El clown cura. Ajudant a la gent a ser feliç, en Guillem és encara més feliç. Donant-los eines per “curar-se” es cura a ell mateix.

- Et veus en algun altre lloc que no sigui en un escenari?
- L’únic lloc on em veig és dins de l’aigua.
- Ah sí? Saps nedar?
- No, bé, se aguantar-me dins de l’aigua però el que és nadar no. Però és un lloc on m’hi sento bé, em sento còmode, tranquil. És un lloc on sóc conscient que no em fa mal res. En un escenari em passa, de vegades estic malalt i quan surto a l’escenari no em fa mal res. A l’aigua em passa una mica el mateix.



A l’escenari en Guillem hi està com peix a l’aigua.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.