Inici / Blog / 28a Festa del Torró i la Xocolata d'Agramunt
Últimes entradesLlistat d'entrades

03 Octubre /

General / 0 Comentaris

28a Festa del Torró i la Xocolata d'Agramunt

I per postres…torró de carquinyolis!

Moltes contrades catalanes són conegudes per destacar en l’àmbit de la gastronomia o bé en l’elaboració d’algun aliment en concret. Si anem a la Garrotxa, no ens podem perdre els fesolets de Santa Pau. A l’Empordà, és un pecat no tastar les anxoves de l’escala. La terra per excel·lència de l’embotit és la plana de Vic i a la zona de Valls són els reis dels calçots, unes cebes tendres que tenen aquest nom perquè es planten mig colgades. A la comarca de l’Urgell, hi ha un petit municipi conegut per la seva tradició elaborant un producte molt dolç. Sabeu de quin lloc us estem parlant?

El municipi més llaminer de l'Urgell, i gairebé de Catalunya, és Agramunt, terra de grans mestres torronaires. Des de fa molts anys que en aquesta vila s’organitza la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Aquest esdeveniment és un bon moment per poder tastar i comprar els torrons de sempre, aquells més típics, que no poden faltar a cap taula durant les festes nadalenques. Quin és el vostre torró preferit? A l’equip d’ONVAIG ens agraden tant tots que ens costa triar-ne un!

A Agramunt hi ha obradors de torrons que segueixen elaborant-los com es feia a finals del segle XVIII i obradors de Xocolata, que encara utilitzen les mateixes màquines! La cura i dedicació que han posat els artesans de la xocolata i el torró durant molts i molts anys, ha donat una popularitat històrica al poble d'Agramunt. Un exemple d'aquesta popularitat n'és mostra el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d'Agramunt, tal com s'explica al llibre de Josep Benet "Exili i mort del president Companys". Les seves germanes, conscients que el farien content, n'hi van portar un bocí.

Tot i que mantenen el sistema d’elaboració artesanal, la creativitat dels mestres torronaires va molt més enllà. En els últims anys estan treballant per desestacionalitzar els torrons. I què vol dir això?, us preguntareu. Doncs vol dir que volen convertir el torró en unes postres que es puguin menjar tot l’any, no només per Nadal. És per això que a dia d’avui podem trobar torrons de mojito, de pinya-colada, de gerds, de carquiyolis o de rom, entre molts d’altres.

La creativitat en aquest municipi no només és visible en l’àmbit de la gastronomia. Malgrat que no arriba als sis mil habitants, Agramunt concentra dues joies del món artístic català: Lo Pardal i l’Espai Guinovart. Lo Pardal és la casa de la poesia visual i l’Espai Guinovart acull part de l’obra del pintor, dibuixant i gravador català Josep Guinovart. La creativitat és la capacitat de crear, d’anar endavant i de fer que les coses evolucionin.

Agramunt té l’habilitat de saber-la combinar amb pinzellades d’història que ens recorden d’on venim. La història d'aquesta vila ens porta a recòrre un llarg viatge des dels Sarraïns fins a la Guerra Civil. Agramunt va tenir un paper molt important dins el comtat d’Urgell i encara conserva una torre que servia per vigilar els sarraïns al segle XII. A la vila s’hi han trobat els vestits medievals civils més antics de Catalunya i hi podem visitar el refugi antiaeri on s’amagaven els vilatants d’Agramunt durant els bombardeigs de 1938.

No us perdeu aquesta escapada carregada de sorpreses a la vila d’Agramunt. Un esperem en un castell medieval que hi ha molt a prop de la capital mundial del torró. Sabeu de quin castell un parlem?

0 Comentaris

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.