Inici / Blog / Somriures per canviar el món
Últimes entradesLlistat d'entrades

Somriures per canviar el món

Pallassos Sense Fronteres, uns súperherois del s.XXI

Per a nosaltres quan un circ o un espectacle de pallassos aterra al nostre poble o ciutat és sinònim de festa. A tothom li agrada desconnectar una estona de la rutina de respondre correus electrònics i trucades, fer deures i preparar exàmens. Ens satisfà passar una estoneta del nostre temps lliure veient un espectacle de circ o bé com un grapat de pallassos ens fan riure a més no poder. Més d’una vegada des d’ONVAIG.CAT us hem proposat escapades per gaudir de la màgia del circ i el riure encomanadís dels pallassos. Sense anar més enllà, aquesta setmana la Bisbal de l’Empordà deixa de ser la capital de la ceràmica per convertir-se en la capital del circ.

Però això no és així a tot arreu. Hi ha llocs on l’arribada del circ no és una distracció pel temps lliure o un element més dins la oferta d’oci. Hi ha llocs on l’arribada del circ representa molt més que tot això: significa el retorn de les rialles, de tenir ganes de continuar endavant, de tenir un motiu pel qual lluitar, de recuperar les ganes de viure. En aquells llocs on les guerres, les catàstrofes naturals i les grans desigualtats socials han esgarrapat injustament bona part de la vida a les persones que hi viuen, hi arriben els Pallassos Sense Fronteres carregats de somriures per canviar el món.

L’equip d’ONVAIG.CAT admirem profundament les persones que lluiten per fer del món un lloc una mica millor per viure. No podíem deixar escapar l’oportunitat de descobrir què senten els pallassos i pallasses sense fronteres quan arriben a un lloc devastat, què els passa pel cap quan tornen a casa i quines són les coses més extraordinàries que els han passat mentre roden món. Hem tingut la sort de parlar amb la Marta López, membre de la ONG Pallassos Sense Fronteres, qui ens ha explicat un munt de coses sorprenents. A nosaltres se’ns ha posat la pell de gallina.

En quins punts del planeta esteu “treballant” actualment?
Actualment estem posant èmfasi en la crisi de refugiats que arriben d'orient mitjà com a conseqüència dels conflictes a Síria, l'Iraq o Afganistan. Duem a terme expedicions a Grècia, Jordània, Líban i el Kurdistán iraquià.
També treballem a Colòmbia des de fa molts anys per atendre als milers de desplaçats pel conflicte intern, i a alguns països llatinoamericans on la violència pública (al carrer) és gairebé perpètua, com el Salvador, per exemple.
Finalment atenem a molts refugiats dels conflictes bèl•lics que sacsegen l'Àfrica i a la infància i població adulta en situació de vulnerabilitat i extrema pobresa (Sáhara, Libèria, Congo, Costa de Marfil, etc.). A Burkina Faso, per exemple, tenim un projecte nutricional de llarga durada (estades de 6 mesos) on donem suport i estimulació sensorial a la infància hospitalitzada que pateix malnutrició.
També som en països on han succeït catàstrofes naturals (terratrèmols, tifons, etc.). Nepal o Ecuador, per exemple, on recentment hi hem anat. Històricament també a Haití, Sri Lanka (Tsumami d'Indonèsia), etc.
I, per últim, també treballem a casa nostra, a Espanya i Catalunya, atenent a la infància i població en situació de vulnerabilitat i en risc d'exclusió social: centre d'educació especial, barris marginals, centres penitenciaris, centres de màxima complexitat, centres d'acollida d'immigrants, etc.

Quan Pallassos Sense Fonteres arriba una zona en conflicte, quina és la rebuda més habitual?
Sempre ens reben amb paraules d'agraïment. La veritat és que és impressionant i molt bonic. No has començat a actuar que, sobretot els pares i mares dels nens, se t'acosten i et donen les gràcies. Només pel fet de venir-los a veure ja estan contents.

Els adults són reticents a que els seus fills s’aproximin a vosaltres i participin en els vostres espectacles?
Gens ni mica. Els nens es posen a les primeres files i a vegades és complicat mantenir-los quiets i atents. Tenen moltes ganes de jugar amb nosaltres. I els adults també!

De quina manera canvia l’actitud o l’estat anímic de les comunitats en les quals actueu en zones de conflicte?
Als llocs on acostumem a actuar la realitat del dia a dia és feixuga i monòtona. Quan arribem nosaltres es nota que l'ambient es destensa una mica. Per exemple, quan vam actuar al camp d'Idomeni, a Grècia, les organitzacions ens deien que els dies posteriors a la nostra visita no hi havia hagut cap baralla a l'hora de repartir el menjar. Es crea un clima més convivencial i d'alegria. Trenquem amb les seves rutines dins del camp i per un moment els fem feliços. A més, els nens els dura l'alegria uns quants dies més, ja que imiten els números dels artistes i les tonteries dels pallassos.

Ens podries confessar algunes experiències o anècdotes que hagueu viscut en algun dels projectes?
Doncs moltíssimes. A Sri Lanka per exemple, quan va haver-hi allò del tsunami vam actuar en un institut que dels 1400 alumnes només n’havien sobreviscut 800. Quan vam acabar l'actuació el director de l'escola va acostar-se al Tortell Poltrona i li va dir: “Ens han portat de tot, llibres, llibretes, llapis, retoladors, taules... Però ningú fins ara ens havia portat la vida. Fins ara només podíem parlar de la mort. Ara, gràcies a vosaltres podem parlar de la vida”. Això són paraules molt fortes que recordarem tota la vida. N’hi ha moltes altres d’experiències. A Bòsnia, per exemple, vam actuar uns anys després de la guerra dels Balcans (on ja hi havíem anat diverses vegades) i una noia, ara adulta però aleshores era una nena refugiada, ens va ensenyar un grapat de confeti que guardava des del dia que vam anar allà per primera vegada.

És difícil tornar a casa després d’haver visitat alguna d’aquestes zones en conflicte?
Sí, crec que és més difícil el tornar que a l'anar. Abans de marxar, avisem els artistes de què es trobaran. Per tant, més o menys van mentalitzats. El que no s'esperen és l'“hòstia” que reben quan tornen. Topen amb una realitat molt diferent, alguns tornen enfadats. Han viscut dues setmanes o tres d'alegria i tornen al món real, el que no ens agrada tant. Però l'experiència també t'ajuda a crear-te una cuirassa. Tenim artistes que han fet més de 30 expedicions. Alguns ja estan curats d'espants.

Sou vosaltres, la ONG qui va a buscar els artistes perquè se sumin al vostre projecte o és al revés?
És més aviat al revés perquè tenim força demanda. Hi ha molta gent que vol ser Pallasso o Pallassa Sense Fronteres, però malhauradament no tothom pot ser-ho. A Pallassos Sense Fronteres, només treballem amb artistes que són professionals del circ i les arts escèniques. Fer riure en contexts tan complicats és molt difícil. Només un pallasso professional amb certa trajectòria i experiència ho pot fer.

Com es financia la vostra activitat?
Pallassos Sense Fronteres es financia a partir de fons propis que provenen de les aportacions periòdiques dels socis i donants, de subvencions publiques (Generalitat, Fons Català de Cooperació, Ajuntament de Barcelona o Madrid, etc.) i patrocinis i empreses (que responguin a un mínim de transparència i que vagin d'acord amb el nostre codi ètic). També a partir d’esdeveniments benèfics com per exemple gales solidàries, col•laboracions externes i venta de marxandatge (iniciatives solidàries).

Com pot sumar-se la gent a la causa de pallassos sense fronteres?
Les maneres d'ajudar són infinites i totes benvingudes. Nosaltres primerament aconsellem a la gent que ens conegui, que ens segueixi a les xarxes socials, que vingui a les Gales Solidàries i després que ens ajudi com pugui, si vol. Fer-se soci o fer un donatiu és l'opció més clàssica i la que ens ajuda a actuar amb independència econòmica, però a nosaltres ens agraden molt les iniciatives que surten d'un grup de persones i que aconsegueixen recaptar un bon granet de sorra. Com per exemple, un esplai que organitza una cursa solidària i destina tots els beneficis a PSF. Són iniciatives que ens fan molta il•lusió perquè veus que molta gent s'ha bolcat amb la nostra causa.

L’any que ve Pallassos Sense Fronteres celebra 25 anys. Quin desig us agradaria demanar quan bufeu les espelmes?
Ens agradaria molt no haver d'existir. :)

Sort n’hi ha que encara queden persones amb un cor gegant. Ens ha agradat molt poder-vos apropar l’experiència de la Marta a Pallassos Sense Fronteres. Des d’ONVAIG.CAT us convidem a donar un cop d’ull a la seva web per descobrir quines actuacions faran ben aviat i a anar-ne a veure alguna.

Ah!, que sigueu molt feliços!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari
El teu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.